Per amor a l'art

Anna A. Millás Mascarós

Com en totes les situacions de la vida sempre hi ha classes, i estos grups tambe patixen discriminacions. Alguns d'ells tenen la sort de contar en el soport de la gran majoria de la Comissio, i eixe recolzament es reflexa a l´hora de posar una obra en escena. Els decorats, en eixos casos, resulten ser altament satisfactoris, puix el fet de tindre gent en la que poder descarregar algunes de les tasques que cal enfrontar, abans que una obra arribe a l'espai infint i magic de l'escenari resulta, sense cap de dubte, una gran ajuda.

Molta gent, sobretot la que casi mai assistix a una representacio, i que per afegito normalment sol ser la que mes se permet criticar l´esforç alie, pensa que fer una obra de teatre es molt senzill, i basicament ho es, pero en el teatre tot no es estar damunt d'un escenari representant un personage, sino que ademes abans del día de la representacio cal fer uns atres treballs, de lo mes variat, el vestuari, decorats, maquillage, efectes especials, so, llums, transpunts, apuntador, ademes d'un llarc, etc...

Tot este cumul de coses desemboca a la fi en eixa nit d'estrena. Pero fins aplegar a eixe moment ha de ploure molt, per tant si el grup artistic dispon de la possibilitat de tindre calor huma, o lo que es lo mateix soport de ma d'obra, que ajude a fer mes llauger tot el proces, llavors els inconvenients i els obstaculs, que segur sorguiran al llarc dels messos de preparacio, seran molt mes soportables.

Tambe conec uns atres grups als que portar avant la seua tasca li's supon en moltes ocasions un esforç digne de titans. Ells ho porten avant casi tot, per no dir que s'encarreguen de la totalitat, i ho fan en l'ilusio necessaria per a efectuar aquelles coses que sense anim de res mes que la satisfaccio personal, du la voluntat de fer-ho be. En ocasions no disposen ni tan sols d'un presupost aceptable, i mes d´una vegada li's costa diners de la propia bojaca. ¿Sabeu a la fi quin es el seu pagament? Ni mes ni manco que el mes ingrat de tots, la indiferencia a carrec d´alguns dels seus propis comissionats. Perque moltes vegades qualsevol atra cosa passa per damunt de la Cultura, i sobre tot del teatre.

Algu pot estar pensant que estic exagerant. Li assegure que no ho he fet gens ni miqueta. La meua experiencia personal al llarc de molts anys dins d'eixa familia, en que acaba constituint-se un grup de teatre faller, m'ho ha demostrat. El pas per u d'ells m´ha reportat moltes vivencies, la majoria han segut positives, he fet bons amics, he conegut persones que com yo amen el teatre... pero, tambe han hagut desabors que ara no vaig a contar perque al pas del temps han pergut la seua importancia, si es que alguna vegada la tingueren. Es mes he pogut comprovar que llunt de conseguir el desanim lo que han fet en realitat es obrar l'efecte contrari, es a dir, han fet creixer en mi l´afany de superacio.

Com he dit abans la gent que forma part d'estos grups son aficionats, pero eixe fet no impossibilita per a que d´ells sorgixquen actors i actrius de calitat. Molt a sovint he oit utilisar la paraula "aficionat" en to pijoratiu. Des d'estes linies desige llançar un crit d'anim, junt al meu aplaudiment, en favor de tots eixos homens i dones que fan possible, valent-se dels mijos que oferixen les deeses del teatre, Talía i Melpómene, la transmissio de les tradicions, el llenguage i la cultura de la nostra particular idiosincracia que els nostres autors valencians, a traves de la dramatisacio, nos fan arribar.
En fi, remate este articul digent que en cap moment ha pretés ser res mes que una exposicio del meu sentir front a l'ardua llabor que, día a día, venen realisant estos grups.Tambe volguera que servira per a tractar de reconeixer l'esforç i la valia de tots aquells que des de dins i fora de l'escenari nos fan somiar, oferint-nos el seu treball que no te cap atre sou que el conseguit... ¡¡Per amor a l'art!!

Valencia, marzo de 1999

Publicado en el Bolletí nº 6
(Taula Valenciana d'Autors Teatrals)